El passat 13 d’octubre, van tornar a casa nostra, després d’un mes a terres xineses, un grup del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya de la FEEC (CTAC) format per Pau Herrero (Agrup. Cult. Esp. Bombers de Barcelona, SE), Bernat Sort (UE Sabadell), Oriol Fernández (CE Penedès) i el tècnic Toti Vales.

Aquests joves alpinistes del CTAC van anar a la regió xinesa de Sichuan (molt a prop del Tibet), per tal d’intentar l’escalada a la cara S del Siguniang (6.250 m), una impressionant silueta granítica amb poquíssimes repeticions i on no hi ha constància de cap intent d’ascensió estatal.

Amb aquestes expectatives el grup es va desplaçar fins al camp base avançat de la muntanya, enlairat a 4.600 m, ajudats per tres portejadors locals.

Segons crònica del mateix Pau Herrero: “l'aproximació fins al camp base avançat cobreix 1.000 m de pronunciat desnivell per terreny complex. Prèviament havíem inspeccionat l'aproximació i el peu de via. Instal·lats en dues tendes vam restar allà aguantant la pluja i una forta tempesta elèctrica durant tres dies. En alguns moments en que el temps millorà lleugerament vam començar a escalar al costat de la línea inicialment prevista, impossible d’ascendir ja que era literalment una cascada d’aigua. L’alternativa, però, no era massa viable”.

“La via que havíem previst a la cara S del Siguniang arrencava a uns 4.700 m per un esperó verge fins trobar l'aresta oest (5.800 m); des d’aquest punt fins el cim s’havia de seguir la mencionada aresta. La dificultat òbviament és desconeguda, però de segur que és ED”, afegeix Herrero.

Pau Herrero ens segueix descrivint el viatge: “per arribar al camp base del Siguniang l'aproximació es realitza des del poblet de Rilong en unes 3 horetes: es tracta d'una caminada molt fàcil i freqüentada pels xinesos. Durant l'aproximació es pot contemplar l'imponent bellesa del Siguniang, i les esveltes línies del Pomiu (o Celestial Peak), una piràmide de roca gairebé perfecta”.

Malauradament, per culpa de les inclemències meteorològiques, l’expedició del CTAC no va poder assolir el seu objectiu inicialment previst. No obstant això, van intentar una altra via al pic Pomiu, per la seva aresta W. El mateix Pau Herrero ens ho explica de primera mà: “vam fer un porteig fins a un coll (4.800 m), ajudats pel nostre cuiner. Allà vam haver d'instal·lar un campament d'hamaques, donada la verticalitat del terreny. A partir d'aquella nit les temperatures van baixar i ens va nevar, dificultant molt l’escalada i convertint la suposada ascensió en quelcom més complex i llarg del que inicialment havíem previst, així que la tercer dia vam haver de desistir”.

Finalment, aprofitant els darrers 4 dies, els únics en que l’expedició va poder gaudir de bon temps, els membres del grup aconseguiren coronar el cim del Luotuo Peak (5.484 m) o Camel, a la mateixa vall de Siguniang. Es tracta d’un cim amb una glacera que davalla des de pràcticament el cim fins els 4.800 m. S’han de superar rampes de 60 o 70º fins al cim secundari. Finalment, per assolir el cim principal cal superar un mur d'uns 50 m en mixte (M4).

Els darrers dies d’expedició, els únics durant els quals el grup va gaudir de bon temps,  també van poder completar la travessa de les valls de Changping, Bipeng i Shuangqiao.

Com a conclusió cal destacar que malgrat les dificultats i el mal temps s’ha realitzat un bon treball en equip, organitzant l'expedició, tirant-la endavant i realitzant intents al Siguniang i al Pomiu, així com l’ascens al Luotuo Peak o la travessa descrita.

Crònica de Pau Herrero (esportista del CTAC)