El mes d’abril de 2011 es va atorgar l’Ensenya d’Or de la FEEC a Joan Cervera i Batariu, un home que ha dut a terme una incansable i prolífica activitat emprenedora dins del món muntanyenc català. És tot un privilegi poder-vos oferir les seves experimentades idees, opinions i records.

“Sóc ambiciosa, però poc pacient. Si no aconsegueixo escalar una via amb pocs intents, me’n canso i canvio”. Així parla la Berta Martín, referent indiscutible de l’escalada esportiva femenina a casa nostra. Després de quasi vint anys tibant, està enfilada al 8b+ i és la vigent campiona d’Espanya: una gran escaladora que pot semblar d’un altre món, però que no deixa de ser humana.

Des de l’any 1997 Jordi Canals dirigeix el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya de la FEEC, per on han passat esquiadors de la talla de Kílian Jornet, Mireia Miró o Marc Pinsach, i ja fa 27 anys fou un dels pares de la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya. Però en Jordi va iniciar la seva trajectòria alpinística a mitjans dels anys 70 i l’any 1985 participà en l’expedició catalana que va fer el cim de l’Everest. No són motius més que suficients per entrevistar-lo?

Si hi ha algú que ha viscut l’evolució de l’excursionisme cerdà és l’Alfons Brosel. Ha recorregut el Pirineu de cap a cap. Des del 1995 publica guies d’excursions i escriu articles en revistes com El Mundo de los Pirineos i Pyrenaica. En aquests darrers anys s’ha aventurat en el món de la literatura i ha obtingut els primers guardons dels premis Carlit 2010 i 2011 en els Jocs Florals de Cerdanya, a Alp. Inquiet com és, ple d’il•lusions i de projectes, l’Alfons té encara moltes coses a dir i per fer.

Lluís Hortalà és potser l’únic artista visual del nostre país vinculat íntegrament amb l’escalada i l’alpinisme. Les seves obres són el fruit d’un cúmul de vivències traslladades als diferents formats de l’art per captivar la percepció mitjançant l’estètica i la bellesa de les muntanyes. Evidentment viure d’això no és gens fàcil, però en Lluís continua fidel a la seva trajectòria. Després de 30 anys de bons i no tan bons moments, manté la imaginació latent per sorprendre’ns amb uns treballs que no ens deixaran mai indiferents.

Albert Salvadó, àlies Ganxets, de 42 anys i nascut a Reus, és actualment un dels escaladors i alpinistes més prolífics de l’escenari català. Extravertit i optimista, l’energia desbordant de l’Albert l’ha portat durant una colla d’anys a resseguir minuciosament l’accidentat territori vertical del país i de fronteres enllà. Ha repetit vies dures i n’ha obertes de noves arreu, sense més pretensions que passar-s’ho bé i compartir-ho amb els amics.

Francesc Muntada és un fotògraf especialitzat en natura que ha aconseguit fondre dues de les seves aficions –l’excursionisme i l’art de retratar– en un ofici. El seu fons fotogràfic –més de 30.000 diapositives i 50.000 imatges digitals– ens parla de la seva trajectòria professional. Col·labora en revistes especialitzades, imparteix classes de fotografia i és autor de quatre llibres. Amb ell parlem de fotografia, però també de natura, de viatges i, com no, d’excursionisme aprofitant la seva condició de president del Centre Excursionista de Terrassa.

La Lali i en Quim arriben a casa puntuals, a l’hora de sopar, amb un pa sota el braç. Un pa de motlle deliciós, farcit d’ametlles i encara calent, embolicat amb un drap i acabat de sortir de la seva màquina casolana. El pa casolà és un detall que em fa pensar en el seu estil de vida senzill i auster, la clau d’una existència abocada els últims deu anys a viure intensament el que més els agrada fer: escalar i viatjar per tot el món.

Aconseguir el punt vermell en escalada esportiva significa superar una via com a primer de cordada sense caure ni agafar-se a cap cinta. En Ramon Julián ha dibuixat incomptables punts vermells a la llibreta que registra els encadenaments de la seva ja llarga trajectòria com a escalador. Als seus 29 anys acaba d’assolir el punt culminant: la Copa del Món. Què més es pot guanyar?

Roy de Valera és un dels escaladors valencians més destacats de l’actualitat; per la seva llarga trajectòria, per l’ampli ventall alpinístic d’alt nivell que ha desplegat i per les seves iniciatives de divulgació del món de l’escalada. Aquest alacantí de 44 anys, tècnic electricista i pare de dues filles, semblaria una persona ben normal si no se sabés el que fa quan s’escapa els caps de setmana...

El 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l’Everest és el millor pretext per entrevistar l’Òscar Cadiach. Ell, en Carles Vallès i en Toni Sors van ser els primers catalans a escalar el 28 d’agost de 1985 el sostre del món. Guia de muntanya, conferenciant i realitzador de documentals, l’Òscar continua sent un alpinista plenament actiu. La seva trajectòria també és un reflex de l’evolució de l’alpinisme català en els darrers vint-i-cinc anys.

Costa trobar un escalador capaç de “triomfar” en totes les facetes de l’alpinisme i de mantenir durant molts anys un nivell d’exigència màxim. Tampoc no és fàcil ser un alpinista professional i saber divulgar les ascensions en forma de conferències i llibres d’alta qualitat. Realment hi ha moltes coses que costen en aquest món. Una d’elles és ser com l’Alex Huber.

A començaments del 2010 Francesc Roma va presentar i defensar la tesi doctoralExcursionisme 2.0, un intens treball de camp sobre l’estat actual del món excursionista. En Francesc és avui, a Catalunya, el principal historiador i teòric de l’excursionisme; un estudiós amb tres tesis doctorals a les seves esquenes que fa recerca per conèixer-se millor.

Tenir quasi 60 anys no significa no poder practicar activitats d’alt nivell. Com a mínim per a personatges excepcionals com Patrick Gabarrou, un dels alpinistes francesos més destacats de la generació dels anys 80; i dels 90, i dels 2000... Més de tres-centes obertures i un entusiasme que trenca motlles expliquen la trajectòria d’aquest normand a prova de bomba.

La revista Desnivel és la referència espanyola en l’àmbit de les publicacions de muntanya. El que va començar com una aventura entre amics ha esdevingut un grup mediàtic, testimoni i referència inqüestionable durant un quart de segle de l’evolució de la muntanya a Espanya. Per entendre-ho parlem amb Darío Rodríguez, l’alma mater, la persona que ha mogut els fils des de darrere del teló.